El desenvolupament i evolució de les lents de contacte es va iniciar amb les lentilles rígides; més tard van aparéixer les “semirígides”, que són rígides i flexibles al mateix temps, i finalment les lents de contacte blanes, amb un percentatge d’aigua cada vegada major.
Lents de contacte rígides i semirígides
Aquest és el tipus “clàssic” de lentilles, fabricades majoritàriament entre els anys 30 i finals dels 70. Originàriament només estaven compostes de polimetilmetacrilat (PMMA). Les lentilles rígides posseïxen unes propietats òptiques excel·lents, són fàcils de netejar i precisen d’una atenció mínima. No obstant el PMMA no té una bona permeabilitat a l’oxigen, la qual cosa reduïx la tolerabilitat de les lentilles. L’addició de silicona o fluor permet incrementar la permeabilitat a l’oxigen. I és així com van sorgir les lents de contacte semirígides i flexibles al mateix temps, amb un nivell adequat de permeabilitat a l’oxigen.
Lents de contacte blanes
Les lentilles blanes no van poder començar a fabricar-se fins a la dècada dels 60. El principal component de la majoria d’elles és l’hidroxietilmetacrilat (HEMA). El seu percentatge d’aigua oscil·la majoritàriament entre el 50 i el 85%. Com més elevada és la seua proporció d’aigua, millor és la seua permeabilitat a l’oxigen. La concentració d’aigua pot augmentar-se per mitjà de la unió de l’HEMA a altres materials.
Les lents de contacte blanes que existixen actualment en el mercat poden classificar-se en dos grups: les lentilles blanes convencionals i les d’usar i tirar. En aquesta última categoria s’inclouen les lents de contacte d’usar i tirar.
Lents de contacte blanes convencionals
Este tipus de lentilles haurien de reemplaçar-se al cap d’un any o un any i mig. Els diversos passos per al manteniment de les lents de contacte han de seguir-se detingudament.
Lents de contacte d’usar i tirar. Sistemes de reemplaçament freqüent
Cada fabricant establix el termini màxim durant el qual poden usar-se les lentilles i a partir del qual han de ser rebutjades i substituïdes per unes noves. Generalment aquest termini és de 4 setmanes. No obstant algunes d’aquestes lentilles han de reemplaçar-se transcorreguts períodes de temps més breus o més prolongats, que van dels 14 dies fins als 3 o 6 mesos. Les lents de contacte d’usar i tirar requerixen les mateixes cures que les lentilles blanes convencionals.
Lents de contacte d’usar i tirar diàries
S’estrenen lents cada poc de temps, la qual cosa l’ull agraïx moltíssim (i els que són usuaris de lents de contacte bé que ho sabran).
No necessiten productes de manteniment.
L’ull, en general, les tolera millor ja que són lents normalment més fines que les estàndard i permeten una millor oxigenació de la còrnia.
No precisen un desembossament inicial gran, la qual cosa les fan idònies per a persones amb problemes al·lèrgics, que les usen de manera esporàdic o per a la pràctica esportiva.
Una ruptura, una pèrdua o un canvi de graduació no suposen una sensible pèrdua econòmica.
A més, actualment hi ha una gran varietat de lents d’usar i tirar, cosa que permet una correcta adaptació pel professional en una gran part dels casos que poden presentar-se, podent variar radis de curvatura, diàmetres, grossàries, etc.
Perquè les lents de contacte proporcionen una agudesa visual òptima i siguen còmodes de portar és una condició indispensable que s’utilitzen de la forma adequada els productes necessaris per a la seua atenció.