Hi ha diversos mètodes òptics per a corregir la presbícia:
lents monofocals, lents bifocals, lents i lents de contacte.
Lents monofocals
Són lents convergents (positives).
Poden anar sobre una muntura convencional o sobre una muntura “de mitja lluna”.
Són adequades per a persones que hagen de realitzar tasques que exigixen una visió pròxima durant un temps prolongat i continuat. I a més per a persones que no necessiten una graduació de lluny.
Les monofocals muntades sobre una muntura convencional són adequades per a aquells que precisen visió pròxima en un ampli camp visual.
Lents bifocals
La lent bifocal presenta graduació “per a lluny” en la part superior i “de prop” en la part inferior, sent visible la línia de divisió entre ambdues.
Són adequades per a aquells que necessiten alternar entre visió llunyana i pròxima.
Al principi és necessari habituar-se a les bifocals, especialment al caminar, pujar escales, superar desnivells, etc.
Lents progressives o multifocals
Són semblants a les bifocals, és a dir, la part inferior de la lent està graduada de prop i la superior per a visió llunyana. No obstant en les ulleres de lents multifocals no s’aprecia la línia de divisió entre ambdues graduacions ja que va passant d’una a una altra progressivament.
Les lents multifocals, a diferència de les bifocals, sí que permeten la visió nítida a distàncies intermèdies. Són la correcció òptica que permet veure de mode més paregut a què solia veure’s abans de la presbícia.
Són adequades per a persones que realitzen tasques que requereixen una visió nítida a diferents distàncies. També per a persones a qui no els agrade l’estètica de les bifocals.
Lents de contacte
Les lents de contacte multifocals funcionen de la mateixa manera que les ulleres progressives, per la qual cosa són adequades per gaudir de bona visió a qualsevol distància.